El Madrid se nos ha quedado pequeño

El sábado se demostró. Nos confirmó que el Barça no necesita ir "a tope" para ganar a los blancos. Digamos que fuimos al Bernabeu a tomar medidas de cara a la final de la Champions del 22 de mayo. Ahora vamos a por el Inter.

Y es que para los culés este clásico no ha sido prioritario. Para los merengues sí, no tenían nada más y ganando al Barça ya salvaban la temporada. Pero los culés no, porque nuestro objetivo principal es la eliminatoria de Champions contra el Inter y clasificarnos para la final del Bernabéu. Eh, que pulirse al Madrid siempre me hace trempar, y oír tantos elogios y tanta sumisión al Barça de los madridistas y la prensa mesetaria no tiene precio.

Pero ya no es como antes. No olvidemos que no dejamos de ganarle a un equipo que no es nadie en Europa, que no pasa de los octavos de final de la Champions desde hace seis temporadas. Y que el sábado demostró de nuevo que no está a la altura de los grandes, hasta el punto de acabar el partido como si de un equipo de regional se tratara, humillado por el rival y sin más respuesta que dar patadas e ir de caza a por los cracks del Barça.

Si yo fuera del Madrid, sentiría vergüenza de lo que hicieron los Sergio Ramos and company. No, definitivamente nuestra guerra ya no es el Madrid, es el Chelsea, el Manchester United, el Bayern y ahora el Inter. Vamos, que el Real Madrid se nos ha quedado pequeño. Os avisé con Mejuto. Hizo todo lo posible para estropearnos el partido. Penal a Messi no señalado, no expulsa porque no quiere a Sergio Ramos y Xabi Alonso, y sin ninguna vergüenza pita el descanso cuando aún no se había cumplido el tiempo añadido y el Barça se disponía a sacar un córner. Otra maniobra de la tiranía mesetaria que no surgió efecto por la grandeza de este Barça. Y es que se nos agotan los adjetivos para definir lo que está haciendo este equipo. ¡Nos hace disfrutar como niños y nunca nos falla! Estoy enamorado de Guardiola y nuestros jugadores. No se puede estar más orgulloso de lo que los culés nos sentimos de este equipo, tanto como nunca estarán los merengues del suyo. Ellos, sin embargo, siguen sin digerir su envidia al Barça. A mí ya me está bien, ellos que sigan hablando y fanfarroneando, que nosotros seguimos llevándonos las victorias, y los títulos.



EL MADRID SE'NS HA QUEDAT PETIT

Una altre victòria fàcil al clàssic davant un equip més de la lliga espanyola. Doncs mira que al final Keita tenia raó, quan deia que els rivals del Madrid no li juguen al cent per cent. Dissabte es va demostrar. Vam confirmar que al Barça no li cal anar "a tope" per guanyar als blancs. Diguem-ne que vam anar al Bernabeu a prendre mides de cara a la final de la Champions del 22 de maig. Ara anem a per l'Inter.

I és que pels culés aquest clàssic no ha estat prioritari. Pels merengues sí, no tenien res més i guanyant al Barça ja salvaven la temporada. Però pels culés no, perque el nostre objectiu principal és l'eliminatòria de Champions contra l'Inter i classificar-nos per la final del Bernabeu. Ep, que polir-se al Madrid sempre em fa trempar, i sentir tants elogis i tanta submissió al Barça dels madridistes i la premsa mesetària no té preu.

Però ja no és com abans. No oblidem que no deixem de guanyar-li a un equip que no és ningú a Europa, que no passa dels vuitens de final de la Champions des de fa sis temporades. I que dissabte va demostrar de nou que no està a l'alçada dels grans, fins al punt d'acabar el partit com si d'un equip de regional es tractés, humiliat pel rival i sense cap altre resposta que donar patades i anar de cacera a per els cracks del Barça.

Si jo fós del Madrid, sentiria vergonya del que van fer els Sergio Ramos and company. No, definitivament la nostra guerra ja no és el Madrid; és el Chelsea, el Manchester United, el Bayern i ara l'Inter. Vaja, que el Reial Madrid se'ns ha quedat petit. Us vaig avisar amb Mejuto. Va fer tot el posible per fotran's el partit. Penal a Messi no assenyalat, no expulsa perque no vol a Sergio Ramos i a Xabi Alonso, i sense cap vergonya xiula el descans quan encara no s'havia cumplert el temps afegit i el Barça es disposava a treure un córner. Una altra maniobra de la tirània mesetària que no va sorgir efecte per la grandesa d'aquest Barça. I és que se'ns esgoten els adjectius per definir el que està fent aquest equip. Ens fa gaudir com a nens i mai no ens falla! Estic enamorat de Guardiola i els nostres jugadors. No es pot estar més orgullós del que els culés n'estem d'aquest equip, tant com mai n'estaran els merengues del seu. Ells, però, continuen sense pair la seva enveja al Barça. A mi ja m'està bé, ells que continuïn parlant i fanfarronejant, que nosaltres seguim enduent-nos les victòries, i els títols.